Hem triat aquest anunci ja que ens ha semblat un tema interessant per tractar amb els nens d’avui en dia. El canvi climàtic és un problema que és present en el nostre dia a dia i jo no hi ha cap dia que no m’adoni que les coses no van bé i segons el meu punt de vista els nens han de saber què esta passant.
Aquest anunci o animació representa molt bé el canvi climàtic ja que al veure un ós polar afaitant-te el pèl és que alguna cosa no funciona. Penso que els nens poden entendre molt millor una imatge com aquesta que no pas una conferència o una xerrada sobre el canvi climàtic i a més aquest anunci és bastant curt i no els dóna temps a desconcentrar-se que normalment sol ser el que els hi passa.
A més de tant en tant també va bé veure la cara divertida dels problemes (tot i que en aquest cas no és per fer-ne broma). De totes maneres espero que almenys veure aquest anunci hagi servit per plantejar algunes qüestions que fins ara no ens havien passat pel cap sobre el canvi climàtic.
En aquesta sessió de la classe varem estar veient un power point sobre el tractament de la imatge.
Imatge, és una paraula que és molt àmplia. Podem anar des d’un dibuix que ha fet un nen fins a un record que tenim d’una situació o d’una persona. La nostra vida gira entorn a les imatges. És el tipus d’informació que rebem amb més freqüència al llarg de la vida, juntament amb el llenguatge. És per això que hem de dedicar-hi una mica del nostre temps per parar-nos a pensar i analitzar-ho una mica.
Les imatges són utilitzades de moltes maneres diferents, ja sigui en llibres, en fotografies, en cartells, i sobretot en publicitat i màrqueting. Les empreses publicitàries basen la seva existència amb les imatges. D’aquesta manera ens capten l’atenció per tal de mostrar-nos el missatge que sigui.
Podem trobar diferents maneres d’enfocar una imatge per tal que sigui més cridanera: els punts de fuga donen molt moviment a una imatge, les diferents perspectives d’una mateixa fotografia ens poden mostrar varies situacions com n’és l’exemple de la noia que mira per la finestra. Les diagonals de les imatges també ens transmeten un missatge; pot ser que sigui una diagonal d’acció que és quan va direccionada cap amunt o una diagonal de reflexió que va direccionada cap avall. El joc de simetries també sol ser un bon recurs i força utilitzat o també els diferents plans d’una imatge. El que més m’ha cridat l’atenció i a més no m’hi havia fixat mai és el fet que en els anuncis de rellotges sempre marquen les 22:10 h. i d’aquesta manera és pot veure la marca del rellotge.
La veritat és que els publicistes es fixen amb tot a l’hora de fer un bon anunci.
Un cop analitzades les diferents maneres de veure una imatge només em cal dir que “una imatge val més que mil paraules”
La nostra presentació de Power Point l’hem enfocat d’una manera més didàctica. En forma de conte. Hem agafat la història que explica el llibre – la visita a cada far i les seves conclusions- i n’hem fet una història nova.
Aquesta activitat m’ha agradat ja que hem pogut fer una interpretació molt lliure del que hem entès, basant-nos en l’explicació de cada far. Ho hem enfocat d’una manera bastant infantil, amb dibuixos, i un fil narratiu senzill però amb un gran rerafons instructiu i resumit del contingut del llibre.
Crec que ha sigut interessant la lectura d’aquest llibre i la presentació amb el power point. En primer lloc perquè és un llibre entretingut i molt fàcil de llegir – no és un llibre éspecífic i per tant pot estar destinat a tots els lectors en general sense que estiguin especialitzats en comunicació -. A més, et fa reflexionar ja que mai m’havia parat a pensar que hi poguéssin haver tants factors que determinéssin una bona comunicació. Cal remarcar que aquests elements ( un missatge únic, que sigui clar i entenedor, que transemti el que sents, …) no només són necessaris a l’hora de realitzar una conferència o fer una exposició oral, és a dir, tot el que comporti parlar en públic sinó que els utilitzem ( i gairebé sempre sense adonar-nos-en) en el dia a dia, amb totes les converses que mantenim, en les coses que expliquem a les altres persones, … Crec que és un fet a tenir en compte ara que ja sé com dur a terme una bona manera de dri les coses.
La realització del power point per a mi ha sigut força entretingut ja que t’obliga a buscar una nova manera d’enfocar el que t’han explicat i també a ser una mica original i no limitar-te a explicar el que diu el llibre. En el meu cas, el fet de que amb en Ferran decidíssim explicar un conte també m’ha ajudat a començar a enfocar les coses de cara als nens, ja que és el que hauré de fer en un futur i a més també ha sigut una activitat divertida, sobretot amb la incorporació de les titelles durant l’exposició.
Crec que mitjançant aquest power point i les titelles hem posat en pràctica alguns dels conceptes de què parlava el llibre com ara explicar històries per tal de fer més entendor el que es vol dir o cridar l’atenció dels que t’escolten pensant en el que ells entendràn i no en el que es vol dir.
Resumint: ha sigut una activitat força entretinguda i a més n’he tret uns coneixements molt bons i com diu la dita: “Mai no aniràs a dormir sense aprendre alguna cosa nova”
Vam fer les presentacions de les transparències. En grups de dos, tres i alguns de quatre. El text en si, explicava com avui en dia el fàcil accés a la comunicació mitjançant l’internet i en general tots els mitjans de comunicació, està fent la “competència” a la figura del professor. Comparava el seu paper en el dia d’avui i amb el passat. Dèia que la feina actual del professor, a part obviament d’educar, era filtrar tota la informació que tenim a l’abast i triar-ne la millor i necessària.Hi va haver molts tipus de presentacions: des de dibuixos, esquemes, mapes conceptuals fins a lletres retallades a l’instant. El Ferran, el meu company de grup i jo vam decidir fer un mapa conceptual perque com que vam veure que n’hauriem d’aprendre, millor familiaritzar’s-hi aviat!La feina per als pròxims dies va ser, llegir-nos un llibre “L’illa dels cinc fars” i fer-ne un power point. I encara estic treballant en això.
En primer lloc vam començar amb una petita presentació de cadascú. L’Anna ens va donar una fotografia a cadascú i haviem de descriure que ens transmetia aquella foto. Crec que va ser una presentació força original. Després vam haver de puntuar de l’1 al 6 els coneixements que teniem de diferents conceptes, relacionats amb les noves tecnologies i amb la comunicació en general. Segurament per fer-nos una idea dels coneixements que teniem abans de començar a aprendre res. Després, teniem una sèrie de paraules amb les quals haviem de fer-ne un mapa conceptual. Per mi això va ser el més complicat de tot ja que no havia fet mai un mapa conceptual. Això em va ajudar molt a sintetitzar una informació sense que s’en perdi el significat. Estic segura que no serà l’últim mapa conceptual que faré al llarg del curs.Al final l’Anna ens va donar un article que haviem de llegir i fer-ne una transparència amb petits grups, per la propera classe.
Xerrada del Guillermo El Guillermo és un pedagog, que ens va explicar una mica en què consistien les TIC. La veritat és que encara no m’ha quedat molt clar que són les TIC, però si que vam estar parlant de l’adaptació de les noves tecnologies a l’àmbit escolar. Vam estar discutint sobre si crèiem que se n’estava fent un bon ús o potser s’abusava de les noves tecnologies. El que és clar és que són un fet quotidià al qual ens hem d’adaptar. Personalment no sóc partidària d’utilitzar cada vegada més les tecnologies amb finalitats didàctiques, però si que és cert que en alguns aspectes poden ser útils.Cal remarcar que encara no estem del tot adaptats ja que en moltes escoles, les instal·lacions, per exemple, encara no són el que haurien de ser. Resumint, les noves tecnologies són eines que tenim cada dia més presents i ens hem d’adaptar a elles, i aprofitar-nos-en, Per tal d’aconseguir treure’n un bon ús pedagògic.
